diumenge, 28 d’octubre del 2012

Canvi d'hora

Vaig sentir al programa del Clapés (Versió RAC1) que el canvi d'hora no ens el caldria fer, i que es veu que no anem d'acord amb l'hora del nostre fus horari, que és el mateix que el del Regne Unit. I tot això per obra i gràcia d'aquell home que va manar per aquí fa quaranta anys. Era tan llepaculs dels nazis que fins i tot va voler tenir la mateixa hora que ells.
Ridícul, i encara més perquè encara no ho ha canviat ningú. Dels espanyols no n'espero cap canvi, però deixem la idea per al primer president de la Catalunya estat.

Si en voleu saber més, he trobat aquest blog, In varietate concordia, que ho explica la mar de bé.  L'enllaço perquè ja fa molt temps que opino el mateix que l'autor d'aquest blog, i no trobaria paraules més encertades per dir el mateix. Portem un horari estúpid, ho sap tothom i ningú hi posa remei. He dit. (També li he copiat la Terra i la Lluna en temps real.)


dissabte, 20 d’octubre del 2012

La legalitat constitucional


Des d'Espanya diuen que fer un referèndum (o una consulta, o una botifarrada) per saber si el poble català vol esdevenir un estat és il·legal. S'emparen en la Constitució.
Ara bé, que jo sàpiga, la carta magna és la que seva, o sigui, la que conté la base del seu corpus jurídic. Clar que diuen que els catalans també la vam votar, però potser s'haurien de plantejar que d'això fa trenta-cinc anys i el context històric no sobreeixia qualitat democràtica precisament.
Aleshores, si ens hem de cenyir a la llei (la seva, repeteixo) és impossible fer el referèndum o crear un estat nou.
Doncs bé, la lògica (la meva) em fa pensar que si la propera legislatura hi ha una àmplia majoria per a l'estat propi al Parlament, i aquest, sobiranament, proclama la secessió d'Espanya, no estaria pas trencant la legalitat. M'explico:
En proclamar la independència ens constituiríem en un estat; per tant, la legislació espanyola a casa nostra seria paper mullat perquè només té validesa en el seu estat, igual que qualsevol altra constitució. Que jo sàpiga, actualment, Barcelona no està sota la jurisdicció de la carta Magna francesa.
Espanya continuaria sent una, però amb unes altres fronteres.
Després, per validar la decisió del Parlament podríem votar-ho en referèndum. Legal, clar, perquè emanaria del nostre poder legislatiu.
Evidentment que dono per fet que si el nostre parlament fes aquest pas, els països occidentals ho acceptarien sense cap problema perquè es tractaria d'un fet democràtic, cosa que invalidaria qualsevol reacció 'testosterònica' dels espanyols.
Potser sóc massa càndid...

dijous, 4 d’octubre del 2012

Manipulació nacionalista

Estava fullejant el Diari de Tarragona, també conegut com 'el patufet', i m'he trobat una carta al director l'autora (o autor, no m'hi he fixat) de la qual clamava que era prou intel·ligent per anar en contra de les consignes nacionalistes (catalanes) ja que tenia prou esperit crític per no deixar-se manipular.
Sincerament, està molt bé l'opinió crítica dels fets polítics que ens afecten, però caldria valorar si aquest esperit lliure no té les ales lligades a la consigna no nacionalista (catalana, evidentment) del PP que diu que els mitjans catalans adoctrinen, o l'escola, o fins i tot Llet Nostra.

Sàvia intel·ligència que ha raonat, després de moltes elucubracions, que Espanya és l'únic país del món no nacionalista, i per tant a les seves escoles ensenyen la història del seu país des del punt de vista cubà, o s'esforcen a mantenir la llengua italiana com a vehicular, perquè, com tothom sap, fer-ho de dels interessos propis seria 'pueblerino' o 'aldeano'.

Als soferts seguidors d'Intereconomía o 13tv, els recomano que se sumin al Diari de Tarragona. No hi trobarà gaires diferències de discurs.

dimecres, 3 d’octubre del 2012

El clàssic

Avui al matí, mentre sentia la ràdio al cotxe, m'ha arribat a les orelles que aquest cap de setmana hi ha un partit de futbol entre dos equips prou coneguts. S'hi han referit com a 'el clàssic'.
A partir d'aquest nom m'ha vingut a la memòria que als mitjans no espanyols aquest partit és conegut com a 'el clásico', així, en espanyol; aleshores m'he preguntat que com és que en català el traduïm, si no ho fa cap altra llengua?, de fet, és el matx més representatiu de la lliga espanyola, i fora de les nostres fronteres, consta que a Espanya les coses funcionen en espanyol.

Aquesta no és l'única paraula que traduïm i que moltes altres llengües manlleven la forma castellana. No sé si perquè representen molt acuradament el caràcter hispà (o latino, per extensió) o perquè no han trobat la forma adequada en la seva llengua. Se'm fan presents els substantius machismo i pronunciamiento, que nosaltres hem catalanitzat, i en anglès, per exemple, mantenen la veu castellana.